El diumenge 20 de juliol, vàrem estar a la galeria Tetriakov, veient pintura rusa des de el segle XVIII fins a finals del XIX, inici del XX. Guapo, però esgotador.
A mi em va impressionar força el quadre “Celebració del compromís matrimonial”, de Shibanov, pintat en 1789. La guia sonora del Museu diu que la núvia s’exposa davant les dues famílies amb les seves millors gales. Que fa allò que es fa en fotografia “posar” ( com es diu en català?). Això em recorda que en Carles sosté que ninguna russa s’esposa a l’objectiu de la càmera sense “posar”. Si ho observem és absolutament veritat. Totes “posen”.
Si ajuntem tot això amb les observacions d’en Carles sobre demografia i sobre l’ànsia de les ruses per a casar-se ben aviat, podem arribar potser a la conclusió que aquesta dèria de “posar”, aquesta dèria de cuidar la imatge per part de les russes ve de lluny.
També m’ha agradat el retrat de l’Il·lustrat Demidov, pintat per Levitsky D.G. en 1773.
Podem observar el vestit no ritual del riquíssim Demidov, que es retratat en roba domèstica, dedicat al jardí, el culte burgés i per tant, limitat a la natura, la seva afecció per alliberar el poble de la pesada càrrega de misèria: l’edifici que hi ha al fons és un asil per a pobres finançat pel paio que surt a la foto. El pobres, com sempre no hi eren a l’hora del retrat.
On es poden apreciar les virtuts i les limitacions de la Il·lustració burguesa a Rúsia, és en aquesta percepció de la monarca absoluta però il·lustrada Catalina II, pintada també per Levitsky. Catalina és retratada com a legisladora i executora de la llei, cremant roselles ( “adormidera”) en el altar de Themis. El quadre de passada fa un petita referència al paper de Catalina en l’impuls del comerç i la navegació. La guia sonora del museu explica que cremar adormidera a Themis significa que la llei fa més fàcil, més tranquil·la, menys dolorosa la vida en societat. Fixeu-vos el monarca absolut com a legislador i garant de la llei. Què lluny estava aquesta Il·lustració del poble sobirà!
