Joanet,
No et facis mala sang. El passat només és per a prendre bona nota dels errors i prou: Mirada al front i amb l’optimisme per la història… “que no estamos tan mal”, remedant la frase d’un convergent de pro, en Laporta. Què vols? ja he perdut el sectarisme en aquest dur camí.
També cal valorar el que de bo va aportar la revolució, i no varen ser poques coses… entre elles l’accés a la salut, amb el consegüent augment de l’esperança de vida, l’entrada massiva a les universitats dels fills de la classe obrera, etc… O és què l’Estat del Benestar no va ser-ne una conseqüència a tota Europa?
En fí, disfruteu del viatge amb optimisme i la feina ben feta, que també l’hagué. Marx dixit: “Hic Rodus, hic salta”. El vell talp tornà a eixir… ja ho esta fent a molts racons del Món.
Un petonet ben fort per a la Mercedes i en Joanet,
Montse”
Resposta:
No Montse, no és que miri el tema de la caiguda del socialisme anomenat (de forma inconscientement sacàrstica) “real”, com la dona de Lot. Ja ho saps: jo no em vaig quedar mirant enrera i no em vaig convertir en uan estàtua de sal.
El que passa és que viatjar per aquí 18 anys després de la caiguda d’allò, contemplar com ha canviat la vida de la gent, en alguns temes per a millorar, en d’altres per a empitjorar, no pot menys que produir efectes en el meu cervell: records, vivències, elements situats sempre dins de la subjectivitat i de l’emoció…
Aquest blog és un quadern de notes, una mica caòtic, a “bote pronto”, per això a cops surt una mica nostàlgic, a cops una mica massa reflexiu.
Voliem fer un albun de fotos i ens està sortint una altra cosa.
Però estic totalment d’acord: s’ha de mirar endavant. Mirarem de corregir el tret.
Un petó ben fort, guapa
Joanet