Assaig de criteris metodològics per a una commemoració activa, crítica i de futur.
1. Celebrar un centenari com aquest no és pas una activitat acadèmica si no política. L’academia dirà la seva. Els comunistes hauríem de dir la nostra. Dic “els comunistes” pensant en una comunitat política orgànica de la classe treballadora, no en aquells que formen part d’aquest o d’aquell altre partit.
2. Hi haurà qui voldrà enterrar la idea de revolució utilitzant la mentida històrica, la difamació, la generalització abusiva dels errors. Buscaran l’orígen d’aquests errors ja a Marx, a Robespierre a Rousseau. Haurem de poder combatre aquestes mentides amb el coneixement i la divulgació de les dades reals sumministrades per la historiografia i en l’aprofundiment en la historia del pensament polític. Usar afirmacions buides, auto-referencials, identitàries que ignorin o fins i tot neguin la realitat històrica no serveix per a el nostre combat. ës més un obstacle que altra cosa.
3. Hi haurà qui enterrarà la propia idea de revolució negant els errors, refugiant-se en un plantejament barruerament hagiogràfic, afirmant, per exemple, que la revolució la van fer els bolxevics, o que la va fer Lenin, o que la va fer Stalin o Trotsqui o qualsevulla que sigui el sant de la seva devoció. Haurem de combatre aquests plantejament amb un criteri que hauria de ser central: les revolucions socials les fan els milions, les fan les masses. Així doncs l’enfoc de la història social serà decissiu. La història dels grups dirigents, la història dels partits, de les fraccions, la història de les cúpules i de les seves lluites doctirnals o polítiques no ens serveix tant com la història social, la dels grups i classes socials que varen intervenir, que varen patir, que varen, en definitiva, fer la revolució.
4. La tria de la cronologia ja és, en si, una tria política. Hi haurà qui voldrà tirar el nen amb l’aigua bruta: la seva cronologia es reduirà a: 1917-1937. Hi haurà qui voldrà enterrar la pròpia idea de revolució. Ens parlarà prioritàriament de 1989-91.
5. Hi haurà que voldrà pensar en quines condicions es produeix una revolució, quin són els seus protagonistes, què els va portar a fer allò que van fer, quines són les potencialitats d’aquests subjectes quins són els seu límits. Aquest és l’enfoc que hem sembla interessant. Així doncs, penso que ens hauriem de centrar en l’arc cronològic 1914 -1924. I en el marc geogràfic no sols de Rússia si no de tota Europa.
M’agradaria llegir les vostres opinions, crítiques i suggeriments.