Joan Tafalla
La
capacitat del PSC i del PSOE per a fagocitar pretesos comunistes ve de
lluny. És el sub-producte d’una derrota de llarga durada: la derrota de
la transició i el canvi lampedusià del règim franquista en això que «li
diuen democràcia, però no ho és».
capacitat del PSC i del PSOE per a fagocitar pretesos comunistes ve de
lluny. És el sub-producte d’una derrota de llarga durada: la derrota de
la transició i el canvi lampedusià del règim franquista en això que «li
diuen democràcia, però no ho és».
La
derrota de la transició fou producte i causa, totes dues coses al
mateix temps, de l’eurocomunisme. Aquesta fou forma política que adoptà
el reformisme i la socialdemocràcia al nostre país .
derrota de la transició fou producte i causa, totes dues coses al
mateix temps, de l’eurocomunisme. Aquesta fou forma política que adoptà
el reformisme i la socialdemocràcia al nostre país .
Per
a alguns, aquesta forma política nacional del reformisme fou un
trampolí provisional per a l’ascens social. El bitllet d’entrada per a
aquest ascens social fou ajudar a la voladura gradual del PSUC i del PCE
per a, finalment, negociar un lloc al PSOE. La llista de noms es
inacabable, les formes foren diverses i creatives.
a alguns, aquesta forma política nacional del reformisme fou un
trampolí provisional per a l’ascens social. El bitllet d’entrada per a
aquest ascens social fou ajudar a la voladura gradual del PSUC i del PCE
per a, finalment, negociar un lloc al PSOE. La llista de noms es
inacabable, les formes foren diverses i creatives.
Altres
eurocomunistes no es varen integrar directament al PSOE. Per a ells
l’eurocomunisme fou la forma política que els permetè ser part integrant
del règim des de fora del PSOE, tot practicant una política
complementària, i a cops de suport obert. La funció d’aquests era
controlar i desactivar el moviment obrer i popular. A l’hora es
dedicaren a congelar el PSUC fins a transformar-lo en una organització
post-comunista. Eco-socialista, li deien. Les ganes!
eurocomunistes no es varen integrar directament al PSOE. Per a ells
l’eurocomunisme fou la forma política que els permetè ser part integrant
del règim des de fora del PSOE, tot practicant una política
complementària, i a cops de suport obert. La funció d’aquests era
controlar i desactivar el moviment obrer i popular. A l’hora es
dedicaren a congelar el PSUC fins a transformar-lo en una organització
post-comunista. Eco-socialista, li deien. Les ganes!
La
transició ( o millor, la «transacció») fou la tercera revolució passiva
en la història d’Espanya. Tota revolució passiva té com a component el
trasformisme dels sectors d’avantguarda de les classes subalternes. La
transacció compta amb la seva forma pròpia de transformisme:
l’eurocomunisme.
transició ( o millor, la «transacció») fou la tercera revolució passiva
en la història d’Espanya. Tota revolució passiva té com a component el
trasformisme dels sectors d’avantguarda de les classes subalternes. La
transacció compta amb la seva forma pròpia de transformisme:
l’eurocomunisme.
Un
cop consolidat el règim quina forma política és el Regne d’Espanya, en
els anys noranta els eurocomunistes ( amb l’ajut inestimable de El País,
de la SER i del PSOE) se dedicaren a combatre fins finalment derrotar
el meritori intent del company Julio Anguita. El nostre enyorat company
intentà aixecar una proposta profundament democràtica i social, capaç
d’aplegar l’esquerra que no es resignava en vegetar en els marges del
règim. Coincidien en l’operació de derrotat de Julio una conjunció entre
«eurocomunistes de tota la vida» i alguns que es proclamaven els seus
més fidels seguidors. El resultat fou el pacte Frutos-Almunia que
ensorrà IU sota mínims.
cop consolidat el règim quina forma política és el Regne d’Espanya, en
els anys noranta els eurocomunistes ( amb l’ajut inestimable de El País,
de la SER i del PSOE) se dedicaren a combatre fins finalment derrotar
el meritori intent del company Julio Anguita. El nostre enyorat company
intentà aixecar una proposta profundament democràtica i social, capaç
d’aplegar l’esquerra que no es resignava en vegetar en els marges del
règim. Coincidien en l’operació de derrotat de Julio una conjunció entre
«eurocomunistes de tota la vida» i alguns que es proclamaven els seus
més fidels seguidors. El resultat fou el pacte Frutos-Almunia que
ensorrà IU sota mínims.
La
crisi del 2008, amb l’aparició d’un massiu moviment social de rebuig a
les seves conseqüències, i l’aparició a Catalunya d’un fort, massiu i
interclassista moviment d’alliberament nacional obriren una bretxa ( o
millor dit: una escletxa) en el règim.
crisi del 2008, amb l’aparició d’un massiu moviment social de rebuig a
les seves conseqüències, i l’aparició a Catalunya d’un fort, massiu i
interclassista moviment d’alliberament nacional obriren una bretxa ( o
millor dit: una escletxa) en el règim.
Aquesta
escletxa s’està tancant amb la integració de la força política va
sorgir de les mobilitzacions a les àrees de govern del règim. Aquesta
integració en les àrees és una política totalment utòpica: la crisi del
capitalisme no deixa espai per a un reformisme de govern. El seu únic
resultat previsible és la derrota i la integració del moviment social i
la consolidació per altres quaranta anys del règim borbònic.
escletxa s’està tancant amb la integració de la força política va
sorgir de les mobilitzacions a les àrees de govern del règim. Aquesta
integració en les àrees és una política totalment utòpica: la crisi del
capitalisme no deixa espai per a un reformisme de govern. El seu únic
resultat previsible és la derrota i la integració del moviment social i
la consolidació per altres quaranta anys del règim borbònic.
Crec
que s’està operant la quarta revolució passiva al nostre país. Per la
via del PSOE el règim cerca de reformar-se lampedusianament: que
«quelcom» canviï per a que res no canviï.
que s’està operant la quarta revolució passiva al nostre país. Per la
via del PSOE el règim cerca de reformar-se lampedusianament: que
«quelcom» canviï per a que res no canviï.
Tota
revolució passiva té la seva corresponent dosi de transformisme. A
Catalunya, avui s’ha anunciat una petita operació transformista. La
tragedia de la transició s’ha convertit en una mini-farsa.
revolució passiva té la seva corresponent dosi de transformisme. A
Catalunya, avui s’ha anunciat una petita operació transformista. La
tragedia de la transició s’ha convertit en una mini-farsa.
Estem
davant d’una clàssica operació de classe política, una recol·locació de
petits peons en el tauler de joc. Darrera els peons, si hi ha lloc o
espai, vindran les peces grosses. Algunes ja s’ha apressat a mostrar el
seu recolzament. El transformisme sempre es gradual, pas a pas, mai no
mostra totes les cartes del joc.
davant d’una clàssica operació de classe política, una recol·locació de
petits peons en el tauler de joc. Darrera els peons, si hi ha lloc o
espai, vindran les peces grosses. Algunes ja s’ha apressat a mostrar el
seu recolzament. El transformisme sempre es gradual, pas a pas, mai no
mostra totes les cartes del joc.
En
els propers dies veurem pretesos comunistes recolzant el règim,
recolzant passivament la monarquia, i argumentant que les úniques
polítiques possibles son les de Calviño i d’Escrivà.
els propers dies veurem pretesos comunistes recolzant el règim,
recolzant passivament la monarquia, i argumentant que les úniques
polítiques possibles son les de Calviño i d’Escrivà.
Temps al temps.