En la mort de Juan Navarro Garcia (1929-2021)
 |
|
| Juan Navarro intervenint en un acte d’homenatge a Josep Miquel Céspedes, organitzat pel PCC 15 de març de 2014. |
Aquesta
matinada, el tam-tam dels camarades em fa arribar la trista notícia: ha mort en
Juan Navarro. Un cop de puny directe a cara, un nus de dolor a la boca de
l’estomac….
Una
commoció recorre les xarxes, els guasaps, les telefonades… un primer
desmentit ens proporciona una trista, breu, pessimista i obstinada esperança. Poc
després… la fatal confirmació. Ens hem de conformar a viure la resta dels
nostres dies sense la teva càlida, obstinada i lluitadora saviesa, Juan.
Sempre
recordaré la màxima que em vas dir un dia: “… camarada, siempre hay que llevar el
paso corto, però la mirada debe ser larga”. Quanta consciencia de classe
acumulada darrere d’aquesta expressió! Quanta experiència de vida i de lluita
que no s’ hauria de perdre en la fosa comú del temps!
La
penúltima vegada que ens vàrem veure va ser a l’enterrament del teu amic i
camarada José Angulo “Merino”, de Cerdanyola. Quants combats, quant riscos,
quants riures havíeu fet, passat… viscut junts!
Avui la camarada Rosa em recorda que vares ser tu qui li va comunicar la detenció del seu marit entre els 113 de l’Assemblea de Catalunya a l’església de Santa Maria Mitjancera aquell llunyà 28 d’octubre de 1973.
La Dolores Sánchez, companya d’un altre dels detinguts d’aquell dia, en Saturnino Bernal, em recorda quan us estimàveu tu, en Satur i en Merino.
A l’enterrament del Merino, els camarades havien organitzat
un transport especial per a fer possible que tu, que en Lluis Romero, i que en Francisco
Liñán, poguessiu donar el darrer comiat al camarada, a l’amic. Fou un dia trist, ple de
promeses de retrobaments que ja no seran possibles.
Regiro
les entranyes de l’ordinador i trobo el vídeo de la teva intervenció que vaig gravar, des
de la taula, en l’acte commemoratiu del 200 aniversari del naixement
de Karl Marx, celebrat a la Via Júlia de Barcelona el dia 5 de maig de 2018.
Son dos minuts de lliçó de vida:
Regirant
encara més, trobo cinc minuts d’una altra intervenció seva en el torn d’
intervencions del públic posterior a la presentació d’un llibre que en el Casal
Tres Voltes Rebel de Nou Barris el 15 de novembre de 2013. Encara cinc minuts
més de lliçons de vida:
Si
heu escoltat ambdues intervencions potser estareu d’acord amb mi si us dic que
acabem de perdre alguna cosa més que un excel·lent, fraternal i obstinat company de lluita.
Acabem de perdre allò que Antonio Gramsci anomenà: “un mestre de vida”. Per que, com deia aquell altre mestre vida, en José Martí: fer és la millor manera de dir.
Juan,
seguirem el teu consell: anirem el pas curt i mirada llarga; tractarem de recollir de les teves mans la torxa que
mai no vas deixar caure, i ens obstinarem en seguir el llarg camí que ens menarà més aviat que tard a l’emancipació
del treball i de la resta de la humanitat!
Altres testimonis.
El comiat de Fidel Lora: De mi no se’n va
El comiat de Rosario Cunillera: Juan Navarro, fins a sempre camarada
L’obituari de la revista Realitat: Ha mort el camarada Juan Navarro