Williams va escriure l’any 1970: «Un moviment que havia aconseguit
sostenir una significativa unitat de l’esquerra es va desintegrar durant
el procés electoral… Una estratègia d’unitat d’acció podria
sobreviure a qualsevol cosa excepte a unes eleccions»
Llegit
a: Phil O’Brien, «Introducción, Raymond Williams sobre la cultura y la
política», dins de la recopilació d’articles de Raymond Williams,
publicada recentment Sota el títol: «Cultura y política. Clase escritura
y socialismo», amb pròleg d’ Iván alvarado y diego Prieto, Madrid,
Lengua de Trapo, novembre 2022, p. 36.
després indueix a la melàngia. Sembla que el trist sinó de l’esquerra
sigui ensopegar una i mil vegades amb la mateixa pedra.
oxímoron: la burgesia no ha estat mai demòcrata; com a màxim liberal) és
un mecanisme basat en la representació. No en la participació directa dels membres del poble, de la nació o de la classe. Ja ens ho va dir el reaccionari Benjamin Constant tot distingint entre la llibertat dels antics (democracia) i la llibertat dels moderns (representació).
La representació és el mecanisme a través del qual inevitablement es crea una classe política.
No
hi ha cosa que destrueixi més la unitat d’acció per la base dels
moviments socials que posar els companys i companyes en ordre en una
llista electoral. La batalla dels egos està servida.
Si no hi ha control des de baix; si no hi ha rendiment permanent de comptes; si no s’
evitala concentració de poder en poques mans; si no es limita la duració
dels càrrecs… si no es fa tot això, l’ oligarquització de les
organitzacions i la corresponent cooptació per part del sistema es fan
inevitables.
Representació, cooptació i transformisme son inseparables de tota revolució passiva.
Sabadell , 11 de desembre de 2022
«A benefici d’inventari»
Per a més detalls mireu això: Quin republicanisme per a l’emancipació? Engels entre la república comunal i la república democràtica