Notes a propòsit del
debat organitzat per ERC, celebrat a Sabadell el dia 20 de març de 2023, a
l’entorn de la situació de la Prova Pilot per a la Implantació
d’una Renda Bàsica Universal.

Joan Tafalla

Ahir 20 de març vàrem
poder assistir a un acte força interessant dins el marc de la
campanya electoral municipal d’ERC de Sabadell. Es tractava de la
presentació de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda
Bàsica Universal (OPPIRBU). Van intervenir: la diputada d’ERC Najat
Driouech, l’ex-diputada d’ERC Carme Porta, i el cap de l’Oficina
del Pla Pilot de la Generalitat, en Sergi Raventós.
Va tancar l’acte el candidat a alcalde d’ERC Gabriel Fernández. No
vull exagerar la importància de l’acte, però crec que, qui va
voler, va poder constatar a partir d’aquest tema, com la situació
política global catalana i sabadellenca es troba en un cul de sac.
D’ aquesta manera, la qüestio de l’Oficina Pilot actua cum grano
salis de tota la situació. 

 

Alguns antecedents
del tema

1.- Aclarir en primer lloc,
que ni de lluny estem davant de la proposta d’implantació de la
renda bàsica universal (RBU). És tracta de quelcom molt més
modest: una prova pilot. Aquesta prova pilot: “En cas de
materialitzar-se, … tindria uns 5.000 participants que rebrien unes
assignacions mensuals fixes (800 euros els adults i de 300 euros els
menors d’edat). Malgrat que hi ha altres casos de proves similars a
l’estranger, Raventós ha explicat que el pla pilot de la
Generalitat obriria la porta a estudiar més a fons les conseqüències
d’una aplicació a major escala”¹.
Com diu L’Isabadell… “en cas de materialitzar-se”. Avui tots
sabem que aquest any no ho es materialitzarà.

2.- D’altra banda:
“L’objectiu de la proposta, segons han coincidit els tres
ponents, és experimentar amb una política que podria permetre a
moltes famílies sortir de la pobresa. També dotaria d’una
llibertat econòmica extra a la ciutadania, d’acord amb el
que ha apuntat Raventós.

“Un dels arguments que utilitza Esquerra
a favor d’aquesta política és la manca d’efectivitat de les
ajudes actuals. “És evident que les rendes condicionades no ens
estan donant solucions i els treballadors socials acaben sent gestors
de prestacions”, ha defensat Porta. L’exdiputada també ha
suggerit que oferiria llibertat econòmica, per exemple, a dones
víctimes del masclisme”.

Segons el futlletó de l’OPPIRBU, que es va repartir
durant l’acte, el pla pilot havia de tenir “una duració de 2 anys
i, al final de l’experiment s’avaluarien i es farien públics els
resultats. Es fa un Pla Pilot per a: avaluar l’impacte sobre d’altres
polítiques socials, els seus efectes sobre els individus i el seu
encaix en l’actual model polític, jurídic i institucional. Serveix
per simular la dimensió de l’efecte redistributiu que suposari la
implementació d’una Renda Bàsica Universal i… permetrà
minimitzar qualsevol desajust o efecte no desitjat que pogués
comportar”².

3.- Cal escriure tot plegat en temps passat ja que el
passat 10 de març amb l’aprovació dels pressupostos de la
Generalitat de Catalunya a partir d’un acord entre ERC, PSC i Comuns,
aquesta prova ja no compta amb cap dotació econòmica. Aquesta
liquidació del Pla Pilot, forma part del paquet de concessions que
ERC s’ha vist obligada a fer per aprovar els pressupostos: Hard Rock,
ampliació de l’aeroport del Prat i Quart Cinturó. El PSC ha actuat
com el partit representant de la burgesia catalana imposant uns
macro-projectes que trinxen el territori i consoliden un model de
país i de societat que rebutgem. Els hi ha imposat una ERC que se
sitúa a tímidament l’esquerra del PSC, però que ha hagut de
claudicar davant la perspectiva de que la no aprovació dels
pressupostos precipités la convocatòria d’ eleccions. Unes
eleccions per a les que, crec que no se sent encara preparada per a
guanyar-les. Però el cas de la prova pilot de la RBU, el PSC ha
mostrat quelcom més terrible: el seu odi als pobres, la seva
aporofòbia, liquidant quelcom tant modest i tímid com una
prova que afectaria solament a 5.000 ciutadans. Una prova pilot que,
recordem-ho, està a una distància sideral de la possible aplicació
d’una RBU. El PSC ha mostrat el seu rostre veritable i la seva
aspiració: representar els interessos de la patronal i de la
burgesia catalana, recolzant-se en els vots de la classe obrera
metropolitana³.

4.- Aquesta prova pilot era producte de l’acord d’
investidura del president Pere Aragonés, entre ERC i la CUP. Des de
la mesa, tots quatre intervinents es mostraren com a decidits
defensors de la prova pilot. Això mostra que hi ha un espai d’entesa
entre ERC, la CUP i, segurament, els Comuns. Llàstima que el
pervertit debat electoral no permeti de moment la creació d’un front
unit entre ERC, CUP i Comuns en defensa de la Prova Pilot i de més
enllà de la RBU. D’altra banda comprenc el vot contrari de la CUP
als pressupostos. Crec està clarament justificat, no només contra
mega-projectes imposats pel PSC, sinó també per que la Prova Pilot
no s’aplicarà aquest any i, a mig termini pot deixar d’existir. Un
es pot preguntar pell futur de la pròpia Oficina del Pla Pilot. Tot
i això, la diputada Najat Driouech va dir: “La prova pilot no
acaba amb la no-aprovació als pressupostos de 2023”. Això
assenyalaria que hi ha un sector d’ERC que intenta a resistir a
aquestes imposicions del PSC. I no ho oblidem de Junts per Catalunya, encara que
hagin votat en contra dels Pressupostos.

5.- Per la seva banda, Gabriel Fernández, cap de llita
sabadellenc d’ERC va informar que a proposta del seu partit el ple
municipal de Sabadell la nostra ciutat es va sumar a la prova pilot. Segons
l’Isabadell: “En aquest sentit, Najat Driouech ha
valorat la llum verda del ple municipal, que va aprovar la moció
d’ERC amb l’abstenció de PSC i
Cs, que van considerar que era inviable establir la
RBU a nivell pràctic. “Nosaltres com a Esquerra
Republicana agafarem l’exemple de Sabadell, amb aquesta
moció, i la voluntat és que aquesta mesura arribi al màxim
d’ajuntaments possible”, ha dit Driouech. Es fa difícil saber
què passarà amb aquesta moció aprovada al ple municipal.
Segurament no serà complerta per l’actual govern, com tantes altres
mocions aprovades pel pla. Caldria que a Sabadell hi hagués un
govern republicà per a que aquella moció es pugués aplicar. Tot i
així, en el cas de que Gabriel Fernández fora el futur alcalde, amb
l’aplicació de la llei de pressupostos imposada pel PSC, no hi haurà
diners per a aplicar-ho durant l’any 2023. I… els pressupostos del
2024, qui els ha vist?

Reticències davant la
RBU

No recordo literalment totes
les intervencions que es varen produir durant el debat. Vàrem parlar
cinc persones. Només recullo alguns elements del debat que em van cridar poderosament l’atenció. No asseguro que recordi fidelment el tenor d’aquestes
intervencions.

a.- Un dels assistents va
intervenir tot afirmar que la implantació de la RBU produiria
inflació. És una argument usual en aquests debats. Aquesta
inflacció, segons ell indesitjable pels seus efectes negatius
generals per a l’economia⁴,
a més tindria a més un efecte negatiu per a els sectors més
pobres. És a dir per a els beneficiaris directes de la RBU:
annul·laria els efectes paliatius de la mesura.

La resposta de Sergi
Raventós va ser també la usual en aquests debats: segons els
estudis acadèmics afectuats, la RBU “no crearia diner”. Dit en
llenguatge profà: no crearia inflació. Per tant negà la premisa
major de la intervenció d’aquests assistent. Touché.

Un altre aspecte que va
assenyalar el mateix assistent és que no comprenia el caràcter
universal de la RBU. Per què els rics haurien de rebre la mateixa
RBU que els pobres? Ho considera absurd. Cal dir que aquesta
intervenció reflexa el sentit comú de molta gent, inclosos alguns
sindicalistes propers. La resposta que se li va donar des de la taula
fou la clàssica en aquests debats per part dels defensors de la RBU:
per a aplicar la RBU cal una reforma fiscal progressiva. Queda per
saber com es conseguiria aplicar ambus mesures si no és amb una
tremenda correlació de forces favorable a l’esquerra veritablement
reformista.

b.- Un altre dels
intervinents va incidir en que per a implantar la RBU caldria que
s’implantés la República Catalana donat que dins d’Espanya mai no
hi haurà una correlació de forces favorable a la RBU. L’amic
intervinent potser oblida dues qüestions: si les coses no canvien en
la correlació de forces a Catalunya, en una hipotètica República
Catalana tampoc no hi hauria una majoria favorable a la RBU: ni PSC,
ni Junts per Catalunya, ni el PP, ni VOX, hi estan a favor. I se
suposa que aquests partits i els seus votants formaran part, vulguin
o no, de la hipotètica República Catalana. De moment, els únics
partits que estan d’acord amb una de les diverses propostes de RBU
son: ERC, Comuns i CUP. I no és segur que tots els seus votants
estiguin d’acord amb allò que pensen les direccions.

Diguem que l’argument de la
independència com a un marc millor per a l’aplicació d’una RBU
només té un argument teòric a favor: la hipotètica sobirania
fiscal. Però el mateix intervinent semblava ignorar que la política
fiscal està determinada per la Comissió Europea. Dins l’UE no hi ha
sobirania fiscal.

El mateix amic va proposar
un altre incovenient per a la RBU. Partint de la premisa de la
implantació d’una futura República Catalana a l’interior de la UE,
va afirmar que la implantació de la RBU produiria un “efecte
crida” sobre els ciutadans d’altres països que podrien veure’s
atrets per la perspectiva de viure sense treballar. No queda gaire
cosa a comentar, el substracte cultural d’aquesta intervenció em
sembla transparent.

Des de la taula es va
considerar innecesari respondre a aquesta objecció.

Línies de la meva
intervenció

Resumeixo aquí les línies
essencials de la meva breu intervenció. La intervenció fou,
necessàriament breu. Aquí la desenvolupo una miqueta però, per
raons d’espai, no gaire.

D’antuvi assenyalo que, més
enllà del cul de sac actual de la política catalana i espanyola;
més enllà de la minsa qüestio d’una hipotètica prova pilot
ara ajornada pel PSC ad calendas graecas; més
enllà dels aspectes tàctics i cojunturals, ​​la
qüestió de la RBU planteja una qüestió de caràcter estratègic,
estructural: quin model de país i de societat volem? O sigui: quina
Catalunya volem?

1.- El dret a
l’existència és la consubstancial del republicanisme social i
democràtic. Només recordar que durant els debats constituents
de la primera república francesa, el 24 d’abril de 1793, Maximilien
Robespierre va fer una proposta de Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà on constava el següent article: “ Els principals
drets de l’home son el de proveïr a la conservación de la seva
existència i el de la llibertat”. És dir, no hi ha llibertat
republicana sense respectar el dret a l’existència. Si no
existeixes, no pots ser llibre. Aquests article no va ser acceptat
pels constituents del 93. Encara menys pels constituent termidorians
de la “república dels millors” de 1795. Ni pels constituents de
la segona república francesa de 1848. Aquesta és la raó de que els
insurrectes parisencs de 1848 i de 1871 reclamàven no solament la
república, sinó la república social. Per que hi han repúbliques
que no son socials, que son les repúbliques dels auto-considerats
“millors”, repúbliques de l’ “aristocràcia del diner”,
repúbliques de la burgesia.

Vaig exposar això
àmpliament en la meva intervenció “República i dret a
l’existència” en el cicle de xerrades sobre la Renda Bàsica
Universal organitzada per Sabadell per la República el 22 de
setembre de 2020. Us deixo aquí el video d’aquella intervenció on
explico aquesta qüestió més àmpliament.

 

Xerrada «República i dret a l’existència» de Joan Tafalla, Sabadell per la República el 22 de
setembre de 2020.

Al final d’aquest text faig una
relació incompleta d’ alguns vells textos meus sobre la relació
entre el republicanisme i el dret a l’existència. És la meva
aprotació des de la meva posició d’historiador de la Revolució
francesa i, més en general, del republicanisme a la qüestió del dret a l’existència.

2.- L’empobriment
creixent és consubstancial a les actuales relacions de producció.

Si parlem de la
necessitat d’una RBU és per raons estructurals del mode de producció
en que mal-vivim: l’empobriment creixent de la població forma part
consubstancial d’aquest sistema. Només cal veure les xifres de la
pobresa a nivell mundial. També i això ens hauria de mobilitzar i
organitzar les de la pobresa a casa nostra. La única possibilitat de
tractar de superar això és superar el sistema capitalista, establir
una democràcia republicana i socialista.

La RBU és solament un
tractament de cures pal·liatives per a aliviar el dolor d’aquest
fase declinant del capitalisme. Pero no resol les raons estructurals
de l’atur, de la misèria i de l’empobriment progressiu.

Estic d’acord amb la
proposta RBU per que, mentre no hi hagi correlació de forces
per a avançar cap a la superació del capitalisme, potser és un bon
instrument per a denunciar el sistema capitalista i, per organitzar
la lluita pel dret a l’existència.

Si no s’enten com a
instrument d’organització i de lluita, em sembla que no té gaire
sentit.

3.- Les prestacions
actuals son ineficaces, injustes i humiliants.

Aquest
és un argument fort dels defensors de la proposta de la RBU.
L’immens laberint de prestacions i ajuts, “renda garantida”,
“ingrés mínim vital”, “beca de menjador”, bonos elèctrics,
etc., etc, etc…. no arriben a aquells que les necessiten, a cops se
n’aprofiten alguns que no les coneixen, sovint son una humiliació i
a cops estimulen la guerra entre pobres. Son un mecanisme de
generació de clientelisme municipal i de racisme i feixisme.

Una
RBU acabaria amb tots aquestes fenomens deleteris. És cert, però
mentrestant, què?

4.- El caràcter
universal de la RBU xoca amb el sentit comú.

Molta gent no entén la
necessitat de pagar una renda bàsica universal a aquells sectors que
no la necessiten i, sobretot a les capes més riques ( riquíssimes)
de la població. El senti comú ho considera un contrasentit. Però
no hem de confondre el sentit comú amb el bon sentit. La resposta a
aquesta objecció és que això vindria compensat per una reforma
fiscal progressiva que faria que quedés compensat. Però em sembla
una resposta massa acadèmica o abstracta.

D’altra banda, em pregunto:
si un dia tinguéssim la immensa acumulació de forces per a imposar
la RBU i la reforma fiscal, no sería potser el moment d’aplicar
aquesta força per a introduir transformacions socio-econòmiques més
profundes?

5.- L’atzucac
institucional. Per la via parlamentària o s’aconseguirà mai una
RBU.

Bé, no
diguem mai. Potser algún dia. Però si amb una proposta tan tímida
i minsa com és implementar una prova pilot s’han unit el PSC, Junts,
el PP, Ciutadans i Vox, la patronal de la gran i dela mitjana empresa
per a impedir-la, no sembla gaire fàcil.

Només
un nouc cicle ascendent de mobilització pot modificar aquesta
correlació institucional. La única possiblitat seria un moviment
unitari i real dels sectors més pobres de la classe obrera i dels
sectors populars. Potser no és condició suficient, però si que és
condició absolutament necessària.

Si
no és ara, quan?

Sabadell,
21 de març de 2023

Annex

Textos
sobre republicanisme i dret a l’existència

Processos
constituents en la Revolución francesa (1789-1795). Selecció de
textos, cronologies, mapes i materials complementaris a cura de Joan
Tafalla. Escola
de formació política de Nou Barris. Sessió de 18 d’octubre de
2014

https://espai-marx.net/elsarbres/review/processos-constituents-en-la-revolucion-francesa-1789-1795-seleccio-de-textos-cronologies-mapes-i-materials-complementaris-a-cura-de-joan-tafalla/

El dret
a l’existència no pot ser limitat pel dret a la propietat. 10
de desembre de 2014

https://lallibertatdelsantics.blogspot.com/search?q=robespierre

«Per
la llibertat i la felicitat». 10-04-2019

La Revolución Francesa: Marxismo y Jacobinismo | Joan Tafalla en Escuela de Cuadros

Notes al text.-