Joan Tafalla
El dia 15 d’abril de 2023 es va presentar a la Biblioteca Vicente
Aleixandre de Badia del Vallès, el recull de relats de diversos
lluitadors i lluitadores obrers i populars del periode de la república, de la lluita anti-franquista y de la
transició: «Me lo decía mi papa. Voces de resistencia y dignidad»,
recopilat, editat i presentat per Alberto Valenzuela Carreño. El llibre compta amb el pròleg del cantaor flamenc Juan Pinilla.
Alberto Valenzuela té el mèrit d’haver recopil·lat aquests relats i també de contextualitzar-los en la seva presentació i en el seu capítol «La voz del sur».
En la construcció de l’immens mosaic del patiment dels notres pobles i de la persistència de la seva rebel·lió contra el feixisme i l’opressió aquesta obra aporta altres disset noves tesel·les, que ens ajuden a completar la imatge sencera. Son veus gairebé anònimes, que no solen sortir als llibres d’ Història, així en majúscules. Però la història es mou gràcies a centenars de milers, gràcies a milions de persones que sols no son res, però que quan s’uneixen en l’acció acaben per construir allò que Gramsci anomenava una voluntat nacional i popular.
Naturalment,
encara no he pogut llegir el llibre sencer però estic segur que en
sortiré molt enriquit i que el meu treball d’historiador i arxiver
membre de l’equip de l’Arxiu Josep Serradell, rebrà un important
impuls.
 |
| Alberto Valenzuela durant la seva intervenció, en primer plà les companyes Maria Ulloa, Roser Escrich i Carmen Torrico. |
A la presentació hi varen assistir unes trenta persones que al final vàren entrar en un animat debat.
Intervenció de Maria Ulloa
«Pese a todo y gracias a ellas nosotras estamos aquí»
Aquest video recull la intervenció de l’activista veinal
de Badia del Vallès, Maria Ulloa.
En la seva intervenció, la companya Maria va mencionar la lluita per la
regularització dels habitatges ocupats a Badia tema que, junt a tota
l’experiència de la seva familia forma part del capítol que ha escrit
per a el llibre que porta per títol: «La lucha por una vida digna», (pp.
271-301).
Però la intervenció va anar més enllà d’aquestes experiències concretes i va compartir amb els assistents una visió global de la
importancia de la solidaritat i del recolzament mutus en la lluita
contra el capitalisme i en la construcció de la consciència de classe.
Remarcant el rol de les dones en els procés
de producció de la vida així com els intents del capitalisme per a segrestar
aquest poderós factor de vida, Maria Ulloa va citar a Silvia Federici: «El treball i la força de treball, segueixens essent crucials per a l’acumulació de capital. Els capitalistes segueixen volent controlar la producció de la força de treball, volen decidir quants treballadors estan produint i en quines condicions».
Maria va concloure: «Perquè el dret a l’habitatge pugui ser real i efectiu, hi hauria d’haver una llei que la considerés un dret universal.» En un altre post d’aquest blog publicaré la seva intervenció.
«Mi detención por la polícia franquista, el 6 de febrero de 1969»
franquista i represaliada. En ella que es va referir a la experiència de
la seva detenció per la polícia franquista junt a d’altres membres de la
Joventut Comunista de Catalunya, el 9 de febrer de 1969. Podeu trobar més detalls sobre aquesta detenció en el relat escrit per la companya inclós en el llibre sota el títol «Carmen» ( planes 261-270).
Intervenció de Carmen Torrico
«Hoy, después de tanto tiempo, no cambiaría mi vida de militante»
Finalment va intervenir la companya Carmen Torrico Cañete, activista
social i feminista de Nou Barris. Carmen va fer una vivísima narració de la experiència de la seva famila i de la seva experiència personal en aquells duríssims anys. Malgrat tot va afirmar que començar a militar en la Joventut Comunista de Cayalunya al barri de Ciutat Meridiana és lo millor que li ha passat en la seva vida. Per a ella, la militància comunista va ser i és una escola de vida. Si després d’escoltar el video voleu saber més detalls, els trobareu a un
dels relats inclosos en el llibres sota el títol: «Moisés y Candelaria,
siempre presentes» ( planes 355-376).
En el debat posterior es varen produir diverses veus dels assistents que varen compartir també part de les seves expriències. Un debat ric i del major interès.
En definitiva, «Me lo decía mi papá. Voces de resistencia y dignidad» d’Alberto Valenzuela és una enorme aportació a la construcció, preservació i transmissió de la nostra consciència col·lectiva com a classe.
Com he dit abans a l’hora de redactar aquesta crònica de l’acte de presentació del llibre, encara no he tingut encara temps per a llegir-lo. Quan ho hagi fet en faré una recensió més completa. Em sembla que val la pena.
D’altra banda, no puc tancar la crònica sense dir que «Me lo decía mi papá. Voces de resistencia y dignidad» no deixa de ser una espècie de continuació, una segona part del llibre del mateix autor «Me lo decía mi abuelito. Una crónica sentimental de la experiencia republicana y de la represión franquista». També el vaig comprar al mateix acte i penso llegir-lo després del llibre que és objecte de la present crònica.
Un cop llegits, ambdós llibres passaran a formar part de la Biblioteca de l’Arxiu Serradell que, hores d’ara, és ja un gran dipòsit de memòria col·lectiva.
L’ Arxiu Josep Serradell és un Centre de Documentació del Moviment Comunista i Obrer de Catalunya on podeu trobar nombrosos documents i testimonis de la lluita de la nostra classe i del nostre poble. Podeu consultar la web aquí:
https://arxiujosepserradell.cat/
Sabadell, 19 d’abril de 2023