Article de Guido Ligouri a Il Manifesto, 18mar莽 2026
Un nou volum de l’ “edici贸 Francioni” que ha evidenciat el m猫tode de treball de l’intel路lectual sard, la “regla de la bipartici贸”. A causa de la manca de paper a la pres贸, va procedir a subdividir els Quaderns en dues o m茅s parts, tornant als temes i deixant p脿gines en blanc sobre les quals intervenir m茅s endavant.
Despr茅s dels dos volums amb les traduccions fetes per Gramsci a la pres贸 i el volum amb els primers quaderns de notes te貌riques, s’ha publicat un nou volum de Quaderns Miscel路lanis, incloent-hi els quaderns 5-8 de Gramsci, editats per Giuseppe Cospito, com a part de l’edici贸 nacional dels escrits del pensador sard i de l'”edici贸 cr铆tica de Gianni Francioni” dels Quaderns de la pres贸 curada per Giuseppe Cospito, Gianni Francioni i Fabio Frosini (Istituto della Enciclopedia italiana, pp. 832, 70 euros).
Obra complexa a causa de les condicions en qu猫 van n茅ixer i de la recerca en curs, els Quaderns van ser redactats al llarg d’uns sis anys i no amb la intenci贸 de publicar-se. Per entendre com s’han de llegir i estudiar, cal entendre com van ser escrits. Un primer pas fonamental en aquesta direcci贸 el va fer Valentino Gerratana amb la seva edici贸 cr铆tica de 1975, que presentava la successi贸 de quaderns segons la seva data d’inici i les notes que contenien gaireb茅 sempre en l’organitzaci贸 material en qu猫 ens han arribat. A partir d’aquesta edici贸, Francioni (que va morir l’any passat) va dur a terme els seus estudis filol貌gics destinats a determinar millor la dataci贸 dels quaderns i dels textos que contenien. I als anys 90 va presentar una nova proposta per a una edici贸 cr铆tica, que ara est脿 veient la llum gr脿cies tamb茅 a la contribuci贸 de Cospito i Frosini, que es van encarregar de l’aparell de les notes, augmentant la refer猫ncia a les fonts, les refer猫ncies internes i altra informaci贸 煤til sobre esdeveniments i personalitats esmentades. Aquest aparell es col路loca al final de cada quadern, mentre que al peu de la p脿gina es presenta un relat de les correccions, afegits i variants fets per Gramsci.
Les grans innovacions de l’edici贸 Francioni, per貌, s贸n inherents a l’estructura mateixa dels Quaderns, dels quals se’n distingeixen tres tipus, seguint una distinci贸 impl铆cita feta pel mateix Gramsci: els quaderns de traducci贸, els diversos i els “especials” (on l’autor copiava part de les notes anteriors segons els seus arguments). Gramsci no podia tenir tots els quaderns i llibres que volia a la seva cel路la, dipositats al magatzem de la pres贸: podia mantenir-los, en rotaci贸, nom茅s un nombre limitat. Tampoc no va numerar els seus quaderns, ni els va donar.
La seva numeraci贸 i la de les notes o par脿grafs que contenen, tal com la coneixem avui, va ser decidida per Gerratana, d’una manera que per a Francioni no explica ni la successi贸 real dels escrits ni l’organitzaci贸 que Gramsci els havia donat. En aquesta edici贸, per貌, el nom dels quaderns s’ha mantingut inalterat (tot i les determinacions que esmentarem), perqu猫 ara constitueix un est脿ndard internacional, una refer猫ncia comuna per a tots els lectors de Gramsci. D’altra banda, en alguns casos, s’ha fet un canvi parcial en la disposici贸 de les notes i, per tant, una numeraci贸 parcialment nova d’aquests.
Aquesta edici贸, per tant, no presenta els quaderns “tal com s贸n”, ni tan sols “tal com els va escriure Gramsci”, ja que aix貌 茅s impossible, ja que hi ha elements de dataci贸 insuficients i perqu猫 no tindria sentit reproduir-los en l’ordre temporal de l’escriptura quan l’autor mateix ha triat col路locar notes cronol貌gicament contig眉es en diferents llocs.
A la base de la subdivisi贸 ara proposada hi ha el descobriment del que Francioni ha anomenat la “regla de la bipartici贸”: Gramsci, que va treballar en diversos quaderns alhora, no potent-ne tenir prou, en va dividir alguns en dues o m茅s parts, considerant-los com a quaderns diferents, comen莽ant a escriure’ls en paral路lel, i tamb茅, impulsat per l’escassetat de paper, tornar a omplir p脿gines que deixades en blanc casualment.
Francioni representa aquest m猫tode de l’obra de Gramsci dividint alguns quaderns en seccions. En aquest volum, per exemple, el Quadern 8 es divideix en quatre seccions: secci贸 (a), o Quadern 8 (a), que consisteix en les Notes Disperses i notes per a una hist貌ria dels intel路lectuals italians, 茅s a dir, les notes metodol貌giques que obren el quadern, i la llista d’Assaigs Principals que els segueixen immediatament: a la pr脿ctica, les dues primeres cares del manuscrit, la segona de les quals nom茅s ocupa una l铆nia; secci贸 (b), o Quadern 8 (b), que consisteix en la “tercera s猫rie” de les Notes de Filosofia, que Francioni situa en segona posici贸, ja que aquestes que ocupen la segona meitat del quadern del manuscrit van comen莽ar immediatament despr茅s de les notes metodol貌giques i la llista dels Assaigs Principals. Aix貌 va seguit per la secci贸 (c) o Quaderno 8 (c), diversa; i finalment la secci贸 (d), o Quaderno 8 (d), que nom茅s inclou una p脿gina: la segona llista de temes, de nom茅s deu l铆nies, que ocupa la tercera p脿gina del manuscrit, per貌 que Francioni ha determinat que va ser l’煤ltima escrita. Una divisi贸 atrevida, que tamb茅 fa dues llistes curtes, espacialment contig眉es per貌 temporalment distants, com a moltes parts distintes del quadern, a l’al莽ada de seccions molt m茅s substancials. I que, tanmateix, t茅 el m猫rit d’oferir una subdivisi贸 que deixa immediatament clar com es va escriure realment el quadern en q眉esti贸, quin ritme temporal caracteritza la seva composici贸.
FRANCIONI va identificar llavors una altra “regla” adoptada per Gramsci, la de la “successi贸”: quan l’espai lliure en un quadern acaba per貌 no el tema que tracta, el pres el continua en un altre quadern. Aix铆, s’han identificat alguns fluxos d’escriptura, que impliquen diferents quaderns, per貌 que Gramsci pensa i escriu com un continu. El que pot suggerir una lectura horitzontal d’ells. El cas m茅s conegut 茅s el de les tres s猫ries de les Notes de Filosofia, als Quaderns 4, 7 i 8, tres seccions que es podien llegir una rere l’altra (i potser fins i tot publicar-se d’aquesta manera).
Es podrien dir moltes altres coses sobre aquesta nova edici贸 dels Quaderns de Pres贸. Per exemple, la negativa significativa a presentar el primer esborrany dels textos en cossos tipogr脿fics menors, com havia fet Gerrana. Tamb茅 que nom茅s t茅 el defecte d’estar impresa en molt poques c貌pies, molt dif铆cil de trobar (i, per tant, molt cara). Una elecci贸 dif铆cil d’entendre, tenint en compte que molts estudiosos i moltes biblioteques, no nom茅s a It脿lia, estarien interessats a comprar-los. Nom茅s es pot esperar que, amb el temps, aquesta limitaci贸 tan important es corregeixi.
Traducci贸: Joan Tafalla.
Sabadell, 18 de mar莽 de 2025
Sabadell 18 de mar莽 de 2026
Font: https://ilmanifesto.it/come-furono-scritti-e-come-vanno-letti-i-quaderni-di-gramsci