per Dante Barontini
Traducció: Joan Tafalla
Escoltant les il·lusions bipolars de Trump sobre el procés de la guerra contra l’Iran, un recorda la retòrica adoptada pel règim feixista fins i tot quan partisans i tropes “aliades” estaven a punt d’entrar a Milà . “Victòries contundents”, “pèrdues catastròfiques” infligides a l’enemic, “heroisme incomparable”, dels feixistes fugint, etc. Mirant les portades de Corsera d’aquella època, sembla que avui dia…
Bromes a part, sembla que les coses van una mica diferent, tant als EUA com fins i tot a Israel.
The New York Times – que no és un influencer desconegut de l’Orient Mitjà – escriu que “moltes de les bases militars de la regió utilitzades per tropes americanes són completament inhabitables, i les de Kuwait – la porta d’entrada a l’Iran – són les que pateixen més danys”.
Després, els detalls descoratjadors: “Segons informes de personal militar i funcionaris nord-americans, l’Iran ha bombardejat bases nord-americanes arreu del Pròxim Orient en represà lia per la guerra entre els EUA i Israel, obligant molts soldats nord-americans a traslladar-se a hotels i oficines a la regió.
Aixà doncs, en essència, gran part de les forces armades terrestres lluiten la guerra treballant a distà ncia, amb l’excepció dels pilots de caça i les tripulacions que operen i mantenen avions de guerra i realitzen atacs.”
Un exèrcit en un hotel pot viure còmodament, però la seva “preparació” – garantida logÃsticament per bases, dipòsits, arsenals, tallers, etc. – és una mica reduïda. I fins i tot la moral podia baixar per sota dels talons.
Altres analistes militars assenyalen que el que va dir el lideratge nord-americà és cert: “no tenim res més a atacar”, com ara objectius militars. Però només perquè el sistema de mÃssils iranià fa temps que està “amagat” sota terra, però operatiu grà cies a un sistema de rails que permet triar la “trapa” des d’on disparar i després desaparèixer.
És evident i ben sabut que Trump, en aquest moment, necessita alguna cosa que li permeti dir “Victòria” i acabar rà pidament la guerra. El món empresarial, inclosos els economistes que fins ara havien minimitzat els riscos d’una crisi “a l’estil dels anys 70”, pressiona per tornar tan aviat com sigui possible a una condició de “normalitat” difÃcil, tenint en compte els danys que ara s’han infligit al sistema d’extracció al Golf i la pretensió iraniana d’imposar un peatge pel creuament de l’estret d’Ormuz a partir d’ara.
Res no canvia, encara que l’anomenis “l’estret de Trump”, com va fer ahir el magnat en una de les seves escapades onÃriques, .
A més, en els darrers dies, el Congrés dels EUA ha publicat un informe exhaustiu sobre l’estat de la defensa aèria de l’exèrcit nord-americà en la guerra en curs amb l’Iran. Segons aquest informe, els americans ja han consumir un terç de la seva munició per a la defensa aèria, concretament el sistema Terminal High Altitude Area Defense (THAAD). Aixà com diversos sistemes de radar capaços d’anticipar atacs i dirigir aquests mÃssils, que van ser destruïts en els primers dies de la guerra (quan Teheran va disparar onades de mÃssils i drons en quantitats industrials) i que no poden substituir-los, ja que la construcció i instal·lació triguen diversos anys.
Com a resultat, les bases militars nord-americanes al sud del Golf Pèrsic ara queden prà cticament indefenses davant atacs de mÃssils iranians. Com demostra l’atac d’aquest matà – fins i tot informat pels mitjans “oficials” – que va arribar a la base del prÃncep sultan, a l’Arà bia Saudita (la que va construir la famÃlia Bin Laden, fa més de 50 anys), causant un nombre incert de soldats ferits però calculat en “desenes” (un, dos, tres, depenent de les fonts), alguns dels quals són sens dubte greus.
Al mateix temps, l’Iran, després de neutralitzar els sistemes de defensa aèria a Israel, ara es centra a destruir fà briques que produeixen sistemes de defensa, mÃssils i radars. Aquà també, la confirmació arriba del primer mÃssil llançat pels houthis cap a Israel, després d’un mes d’espera.
A Tel Aviv, diverses fonts, incloses israelianes, volen, especialment entre el primer ministre Benjamin Netanyahu i el director del Mossad, David Barnea.
Barnea no ha assistit a cap reunió amb Netanyahu durant l’última setmana. La raó estaria en l’acusació feta per “Bibi” al cap del Mossad d’haver enganyat el paÃs amb informació incorrecta sobre les capacitats militars i l’estatus polÃtic i social de l’Iran, conduint aixà el règim sionista a una guerra amb un resultat incert, i a una possible derrota (qualsevol resultat que no sigui una victòria aclaparadora…).
D’altra banda, el Mossad creu que ha proporcionat informació precisa al primer ministre, però Netanyahu hauria iniciat una guerra d’una manera “aventurera”, amb resultats imprevisibles, i la possible responsabilitat del fracà s no recauria en el Mossad sinó directament en el mateix primer ministre.
Algunes fonts locals fins i tot han arribat a escriure que l’oficina del primer ministre i el Mossad s’han acusat mútuament de revelar la presència d’espies i filtracions d’informació de centres militars i de seguretat sensibles a Israel.
Lilach Shoval, corresponsal d’afers militars d’Israel Hayom, va informar que “l’exèrcit necessita més soldats i, al mateix temps, se’ls assignen cada cop més tasques”, preguntant: “Qui creus que pot executar-les? Qui s’encarregarà d’això? Necessitem més personal.”
El Cap d’Estat Major hauria explicat que “hi ha una manca de 15.000 soldats, dels quals 7.000 són combatents”, mentre que “l’exèrcit israelià ara està empenyent diverses divisions militars cap al territori libanès, enmig de converses sobre un cinturó defensiu, que és un eufemisme per anomenar ‘cinturó de seguretat’, sense saber quant de temps hi romandran els soldats“.
Tot i que “actualment hi ha nou punts a SÃria controlats per l’exèrcit israelià “, també hi ha soldats al llarg de l’anomenada “lÃnia groga“, i un batalló que havia d’anar cap al nord cap a Cisjordà nia ha estat “desviat“, cosa que significa que “hi ha enfrontaments al nord, sud i arreu“.
Les coses “van tan bé“, en resum, que com més aviat acabi la guerra, millor serà per a tothom. Però les decisions racionals no sempre prevalen en la guerra. Especialment si impliquen una mitja derrota en comparació amb els ambiciosos objectius que els davanters s’havien marcat.
Ai margini della storia anti-feixisme Antonio Gramsci Babeuf Bolònia Catalunya comunisme Comunismo Crisi ecològica Crisi econòmica Cròniques de la guerra social Democrà cia derecho de autodeterminación Dret d'autodeterminació Dret natural euro Europa alemanya Feixisme Filosofia Friedrich Engels Gramsci Historia de les classes subalternes Illes de l'esclavatge imperialisme Influència de Fénelon sobre Coupé Joan Tafalla La classe operaia va in paradiso La revolució francesa i les colònies Lenin Lukács Marx marxismo PCC Republicanisme República República i republicanisme Revolució d'Octubre Revolució francesa Revolución democrática Revolució passiva Robespierre sindicalisme de classe Tot home és filòsof Universitat Unió Europea