Vam esperar el moment necessari per dur a terme tots els controls abans d’expressar públicament les nostres valoracions del procés contrarevolucionari iniciat pel nou lideratge de la República Bolivariana de Veneçuela.
La dinàmica del segrest al gener del president veneçolà Nicolàs Maduro i la seva parella Cilia Flores per part dels Estats Units ja havia plantejat —i no només per a nosaltres— qüestions legítimes i serioses.
El desenvolupament dels esdeveniments i les decisions preses pel lideratge liderat pel vicepresident Delcy Rodríguez ha anat deixant clar gradualment que aquests dubtes s’han confirmat pels fets que confirmen un veritable procés de liquidació de l’experiència revolucionària i bolivariana de Veneçuela iniciat i construït pel company Chávez.
El que es presentava com a concessions «tàctiques» per evitar un conflicte clarament asimètric amb el poder militar dels EUA, s’ha convertit en una capitulació política i ideològica conscient en tots els àmbits: des de l’economia fins a la política internacional.
El preu d’aquesta capitulació ja era llegible en la immunitat concedida per l’administració nord-americana a Delcy Rodriguez respecte als procediments en curs en alguns tribunals federals dels EUA que encara mantenen Nicolàs Maduro i Cilia Flores a la presó.
L’episodi que va escriure paraules definitives sobre el pas cap al camp enemic va ser la reunió entre els líders del PSUV – és a dir, el partit governant – amb representants de les autoritats israelianes.
Aquesta reunió, de fet, transcendeix les relacions entre estats i, per tant, protocols i relacions diplomàtiques que de vegades també inclouen relacions controvertides.
Per tant, va ser una elecció totalment política del PSUV i els seus líders. Però va ser una elecció precedida per reunions dels representants del PSUV en el govern tant amb membres de l’administració nord-americana com amb alts càrrecs polítics i militars israelians.
Reunions i informes mostren la liquidació de tota solidaritat amb Cuba assetjada i de tot l’agraïment a aquells que van sacrificar 32 dels seus combatents per protegir el president Maduro o que durant dècades van proporcionar metges i mestres que van fer una contribució decisiva al desenvolupament social del país.
Haver de presenciar aquest procés contrarevolucionari en un país que, juntament amb Cuba, havia fet una contribució decisiva a l’onada progressista a Amèrica Llatina, a l’ALBA i a la hipòtesi del socialisme al segle XXI, és sens dubte dolorós per a milers de companys però, malauradament, no és una novetat ni una sorpresa: és una confirmació del caràcter sempre contradictori del procés històric. incloent-hi processos revolucionaris en què la subjectivitat que els orienta i guia és feble.
És la confirmació de com els estats de partit i els partits de masses, sense la selecció de quadres, incorporen totes les contradiccions de la societat, incloent-hi l’oportunisme, la corrupció, la voluntat de trair quan canvien les situacions. La vam veure a principis dels vuitanta i noranta a Europa, la vam veure a l’Amèrica Llatina mateixa en els darrers anys a l’Equador, Bolívia, Perú.
Amb aquesta nota posem fi a qualsevol tipus de relació i confiança en els líders veneçolans del govern i del PSUV, però continuarem mantenint relacions amb tots aquells companys i companys a Veneçuela que mantenen una perspectiva revolucionària després del chavisme, començant pels comitès dels barris populars, igual que tornem a demanar l’alliberament del president Nicolás Maduro i la camarada Cília Flores.
Esperem que les forces saludables del país i la societat aviat trobin les oportunitats i la força per aturar i capgirar el procés contrarevolucionari a Veneçuela.
Rete dei Comunisti, juliol de 2026
Font: https://contropiano.org/fattore-k/2026/07/25/venezuela-non-e-tattica-e-capitolazione-0197284
Traducció: Joan Tafalla
Sabadell, 8 d’agost de 2026.