Acabo de llegir el text de Salvador López Arnal «Manuel Sacristán, un maestro socrático y machadiano, un abridor de ojos, un festival del espíritu» , publicat a Espai Marx, el dia 30 de novembre de 2025. M’ha fet pensar i he pres algunes notes. Notes marginals, naturalment, com correspon a un Zero a l’Esquerra com jo.
La compilació d’opinions de diversos autors (Francisco Fernández Buey, Juan-Ramón Capella, Joaquim Sempere, Carlos Piera, Josep Mercader Anglada, Rosa Regàs, Jaume Botey) que conegueren i que compartiren les lluites de Manuel Sacristan ( a partir d’ara, MS), que Salvador hi inclou en el seu tex, m’han ajudat a comprendre millor la importància del personatge. Algunes m’eren conegudes, d’altres no. M’han interessat sobretot aquelles referències que fan els diversos autors a l’estil, de treball, al métode pedagògic, a l’exigència, al rigor i a la importància dels continguts, com a mètode de treball de MS. Un mestre exigent que no era contradictoria amb l’empatia que MS tenia cap a els seus discents, la seva capacitat per a partir del punt en que es trobaven per ajudar-los a avançar en el coneixement. Pel que diuen els diversos autors citats per SLA, aquestes eren les característiques, «marca de la casa» d’en Sacristán.
Jo no ho sé per que no elvaig conèixer, però faig confiança al nombrós grup de testimonios compilats per en SLA. Sóc un militant comunista que no dedica prioritàriament la seva tasca a la recerca sobre l’obra i la vida de Sacristán. Tinc altres fronts de lluita i el dia te vint-i-quatre hores. No sóc sacristanista, ni sacristanià, ni molt menys sacristanòleg. Per generació, per orígen social i pel trajecte de la meva vida en aquells anys era difícil que pogués ésser, qualsevol de les tres coses. És precisament per això que agraeixo aquest text que m’ha ajuda molt a tenir una visió més global de la vida, obra i mestratge de MS.
En aquells anys, jo era un militant comunista de base, un mestre de primària de barri (Ciudad Badia) que va rebre una influència d’MS, a partir d’escoltar-lo solament, en dues conferències públiques: i en una reunió ( en que es treballava per a crear les CCOO d’ensenyament). Eren els anys setanta del segle passat. Després el vaig anar llegint, això si, de manera no integral ni completament. El treball, la familia, la militància, el mon en que em movia i la cultura política imperant en el meu món, no ajudaven.
Tot i així, vaig rebre el seu mestratge intelectual i el seu mestratge de vida, per diverses vies. Els camins del senyor son inescrutables. No m’extenc. Potser ho faci en algun altre lloc. És cert que vaig discrepar políticament d’algunes de les seves decisions polítiques, i de fet encara segueixo no compartint-les. És farina d’un altre costal. Potser en parli alguns dies.
Però quan a finals del vuitanta i principis dels noranta el projecte pel que jo lluitava va entrar en crisi, algunes de les seves advertències, ( transmeses sobretot per Joaquín Miras, en els consells de redacció de Realitat a mitjans dels anys noranta i a inicis de segle XXI en els seminaris de lectures que feiem a Espai Marx), em van ajudar a no perdre l’esperança en la lluita.
Sé que això que dic sona una mica enrevessat. Però la realitat real és allò que té: és enrrevessada, és «un nus de contradiccions», que deia Gramsci i li agradava repetir a Sacristán. Particularment, no em penedeixo de res. Qui fa el que pot no està obligat a més. Això sí, a la meva edat, amb cinquanta-cinc anys de militància, soc autocrític alguns episodis de la meva vida.
Allò que volia resaltar de l’article de SAL
Vaig a allò que volia resaltar de l’article de SAL, que m’he anat per les branques. O «por los Cerros de Úbeda».
Allò que més m’ha interessat més del text de Salvador és la seva comprensió integral de la figura del mestre. En refereixo allò que un lector, tant si coneix Salvador com jo, com si no el coneix, trobarà implícit en la teva selecció d’autors, en els paràgrafs escollits i en la disposició en el conjunt de l’article. Incloent sobretot l’annex és a dir, les dues lletres escrites pel mestre a Félix Novales, poc temps abans de la mort. Emocionants i exemple «com granum salis» del mestratge del nostre autor. Gràcies de nou a Salvador per incloure-les.
Deia que allò implícit en la selecció, allò que intueixo entre línies, m’ha fet acostar sobretot a Salvador i a la motivació intelectual-moral que l’han dut a fer un treball perseverant i obstinat durant tants i tants anys sobre l’obra de MS. Una tasca que crec que sovint no és prou apreciada. Coses que els hi passen als profes ( de secundària o primària) militants que no han accedit a la condició de «cultifuerzas» (segons l’expressió de MS).
Un Zero a l’Esquerra.
Sabadell, 30 de novembre de 2025
PD. En properes entrades al blog escriuré a propòsit de les compilacions de textos d’MS sobre Gramsci, Lenin i Lukács, elaborades per Salvador López Arnal i José Sarrion.