L’arribada va ser abans d’ahir a la tarda. Tot molt senzill, si segueixes les instruccions d’en Carles. Estem en el “cogollo”: Avinguda Nevsky nº 16.
Girem la cantonada, travessem una arcada i ens trobem davant l’explanada del Palau d’Hivern.
Ens costa anomenar aquesta ciutat amb el nom d’un dèspota, però ens hi haurem d’acabar acostumant. Els seus habitants s’estalvien el Sant, i civilment, li diuen Peter.
Catedral de la Sang Vessada. Sembla ser que la van construir a finals del segle XIX.
En 1881 un grup de tres narodnikis va executar la voluntat del poble
i mataren el tsar Alexandre II.
En el lloc del succeïment, els col·legues del tsar van aixecar aquesta
catedral d’estil rus tradicional.
Si ti acostes, veus que no és tant tradicional, ni en la seva construcció, ni en els mosaics de la façana. Però la silueta, contrasta per la seva ortodòxia amb la catedral de Sant Isaac aixecada
el segle XVIII en un estil neo-clàssic.
Ens acostem al Camp de Mart i… oh, una bandera roja.
Oh, dos… tres… quatre banderes rojes! Chè sarà?
El memorial dels combatents rojos de la guerra civil i de la intervenció estrangera (1918-1922). Amb una flama perpètua i flanquejat de quatres banderes rojes.
Sembla ser que l’han transformat en el monument a totes les víctimes de la guerra civil.
La flama perpetua no es veu per que no som transparents, però encara crema.
El creuer Aurora, que va donar el tret per el començament de l’Assalt al Palau d’Hivern,
a les 21’30 del 7 de novembre de 1917.
En les nostres anteriors visites, la bandera del vaixell era la roja de la URSS.
Ara és la de la Marina Russa. El museu commemoratiu a l’interior també ha variat.
Al fons a la dreta, Samsung vigila el vaixell, no sigui que trenqui amarres…
La cel·lula bolxevic-leninista a punt de prendre el comanament a bord.
La placa explica els aconteixements. No entenem com s’han adelantat als nostres plans…
El canyó que va fer el dispar de fogueix que donava el senyal per a l’Assalt.
El plà de les operacions, dispar de l’Aurora, inclós
Tatxin, ta, ta txinta! Tatxin, ta, ta, txunta!
… sovietska soyusa!
Ferms! Tothom als seus llocs!
Iuri Gagarin, heroi del pare d’en Joan i del propi Joan.
Hi hagué una època en que semblava que guanyavem la cursa… O potser no?
Per lo vist, Gagarin va visitar el vaixell. Cosa no gens extranya, d’altra banda.
Aquest edifici de factura moderna fou la “caseta” que es va fer aixecar la gran ballarina Matilda Kshesinskaya en 1904. Contrasta per la seva modernitat. amb els altres edificis del voltant.
Aquí va estar la direcció del parti bolxevic en 1917. Hi havia el museu de la revolució tranformat en museu de història política rusa. El vam trobar tancat. Ja ni demanarem visitar l’ Smolny, que cal concertar dia i hora.
Mesquita estil Samarcanda al costat del museu tancat.
A la porta de la mesquita que, per cert, també estava tancada.
Creu tsarista a la porta de la fortalesa de Pere i Pau.
Bonica, eh? Us recorda alguna cosa?
A nosaltres també.